A mitjan anys setanta, comen\u00e7a a arribar migraci\u00f3 africana a diferents punts de l\u2019Estat espanyol. Per a moltes persones, Espanya i Catalunya era un pa\u00eds de pas; per\u00f2 una part important s\u2019hi acaba establint, treballant al camp o a la ind\u00fastria. Progressivament, aquestes poblacions es concentren en zones amb demanda de m\u00e0 d\u2019obra: el camp al Maresme o a Lleida, les ind\u00fastries c\u00e0rnies a Vic, Olot, Manresa o Lleida, aix\u00ed com en el comer\u00e7 ambulant. En tots aquests espais, les condicions laborals es caracteritzen per l\u2019explotaci\u00f3.<\/p>\n
A aquesta migraci\u00f3 s\u2019hi suma l\u2019arribada d\u2019estudiants africans que, per diferents motius, acaben arrelant al territori. La majoria provenien de Guinea Equatorial, per\u00f2 tamb\u00e9 n\u2019hi havia de pa\u00efsos com Nig\u00e8ria, Camerun o Hait\u00ed. Paral\u00b7lelament, comunitats procedents de G\u00e0mbia, Senegal, Guinea Conakry o Nig\u00e8ria s\u2019estableixen en municipis com Lleida, Granollers, Banyoles, Olot, Salt, Terrassa o Sabadell.<\/p>\n
Arxius Negres a Catalunya (1975\u20132005) mostra com aquestes poblacions negres es van organitzar col\u00b7lectivament per produir drets, cultura i comunitat.<\/p>\n
L\u2019associacionisme s\u2019hi presenta no com un proc\u00e9s d\u2019integraci\u00f3, sin\u00f3 com una pr\u00e0ctica d\u2019autoemancipaci\u00f3 pol\u00edtica i de superviv\u00e8ncia organitzada. En aquest marc, no hi ha separaci\u00f3 entre drets, cultura i acci\u00f3 col\u00b7lectiva. La cultura, l\u2019educaci\u00f3 i el suport mutu emergeixen com a eines de lluita quotidiana contra el racisme estructural.<\/p>\n
Aquests arxius no s\u00f3n restes del passat, sin\u00f3 un gest de restituci\u00f3 de l\u2019ag\u00e8ncia hist\u00f2rica. Donen testimoni d\u2019una ciutadania negra activa, anterior al seu reconeixement institucional.<\/p>\n
No es tracta, doncs, d\u2019una hist\u00f2ria d\u2019immigraci\u00f3, sin\u00f3 d\u2019una hist\u00f2ria de construcci\u00f3 de drets des de baix, arrelada en formes d\u2019autoorganitzaci\u00f3 situades al territori. No \u00e9s casual que, a difer\u00e8ncia d\u2019altres contextos de l\u2019Estat espanyol, moltes d\u2019aquestes iniciatives adoptessin formes associatives i de producci\u00f3 editorial, en di\u00e0leg amb una tradici\u00f3 pr\u00f2pia de Catalunya.<\/p>\n
Aquesta materialitat \u00e9s fruit de la recerca duta a terme per Tania\u00a0Safura\u00a0Adam en el marc d’\u201dEspanya negra: viatge cap a la\u00a0negritud\u00a0en l’espaitemps\u201d.<\/p>\n","protected":false},"featured_media":4666,"template":"","class_list":["post-4719","narrativa","type-narrativa","status-publish","has-post-thumbnail","hentry","tematica-cultura","tematica-lluites-socials","tematica-migracio"],"yoast_head":"\n